Petjades... Footprints... Empreintes... Huellas..., una geografia mítica poc estudiada

La llegenda de la Ramada Encantada se situa en les friccions entre pagesos i pastors transhumants al Pla Moixó, quan la gent de la Torre d'Oristà tallava alzines i roures i feia rompuda en aquest indret, fet que limitava el manteniment de les pastures, creant problemes als ramats transhumants que curculaven pel camí. Com a resposta, els pastors escampaven el ramat pel mig dels camps, malmetent així les viandes que hi havia plantades. Així ho explica Jordi Torres, autor del Quadern "Apunts de transhumància"

Segons l'autor, fortes batusses es van viure en l'indret fins que un bon dia van arribar a un acord: els pastors respectarien el sembrat i els pagesos aturarien la rompuda. Per fer-ho possible, es deixaria un tros on pastors i ramats poguessin fer parada i poder passar la nit. Un terreny “que mai ningú se'l podria apropiar, i constaria com a empriu o remolta”.

Però tot i amb l'acord, un pastor conegut com el “Renegaire”, poc amic dels acords i les concessions, va seguir fent la seva i saltant-se l'acord i no fent cas dels avisos i queixes dels pagesos, i entrant als camps si així li anava bé. Torres explica que “era a finals d'octubre, prop de Tots Sants, que un parcer de Pla Moixó va anar a veure si la sembrada ja naixia”. En arribar al lloc, “va veure com un ramat pasturava el seu tros i en voler fer marxar les ovelles es va trobar amb el pastor Renegaire”. La disputa va pujar de to i entre crits i cops de roc el pagès va haver de marxar capcot i emprenyat. El pastor, cregut i xulesc, encara el va humiliar més tot dient-li que “donat que encara hi queda menjar, en lloc de seguir el camí, farem nit aquí mateix i així, amb el menjar que hi ha, les ovelles podran esmorzar quan es llevin”. En sentir l'escarni, el pagès, atribulat, va engegar-li aquesta maledicció, “tant de bo que no us despertéssiu mai més, ni vós ni el ramat”. Jordi Torres acaba la contalla dient “que així va passar. Al matí, pastor i ovelles, gos i bastó s'havien convertit en pedra, és a dir, tal com es van quedar a dormir al vespre. Així és com va ser castigat un pastor malparlat que per allà on passava tot ho malmetia. Des d'aquell dia, la remolta de Pla Moixó es coneix com la Ramada encantada.

(QT/V2. Apunts de Transhumància. Jordi Torres. Adaptació d'Aleix Cardona, per a la rella 260) Extret d'aquí.

Segons recull Francesc Maspons i Labrós (1876), l'encantada Guilleuma havia estat la dama del castell de Montsoriu i hi continuava habitant junt amb totes les seves serventes que també havien estat convertides en encantades. A les nits sortien a recórrer la muntanya i hi feien “sardanes” i a les nits de lluna clara se les veia estendre els llençols i la roba blanca.

Aquesta encantada hauria estat enviada al Gorg Negre, i ho va fer acompanyada de molts follets i bruixes. Per arribar-hi es va llençar des de dalt d'una roca, a la qual es coneix com a Roca Guilleuma, on encara es veuen els seus peus marcats al terra.

En la guia del Montseny d'Artur Osona (1886) s'hi llegeix que la Roca Guilleuma és objecte d'una tradició que suposa que sobre la seva superfície hi ha impreses quatre petjades, d'una dona, d'un cavall, d'un bou i d'un gos, “quals petjadas eran d'una bruixa ó dona d'aygua, que devallant del Castell de Montsoriu, reposà sobre la roca pera descansarhi, y fent altre descans en la riera de Riells, se dirigí al llegendari Gorch-Negre del poble de Gualba, hont moravan sas companyas”.

Diu Francesc Maspons i Labrós (1876) que una gentil donzella pujava a Puig-graciós a donar la seva mà a un ric comte de terres desconegudes, tot i que ella s'havia promès a la Verge Maria. En el moment d'anar al casori, pujaven les comitives del nuvi i la núvia cap al santuari, i en trobar-se, el cavall que duia la núvia es va espantar i va sortir corrent desbocat. Algunes persones intentaren seguir-la amb els seus cavalls...

Per fi el cavall arribà a un torrent proper a l'església de Bigues, on hi havia una gran timba i caigué a l'aigua. Els que intentaven ajudar-la, varen arribar just per veure la seva caiguda, però no en pogueren trobar cap rastre, “

Sols allí on havia caigut el cavall, damunt d'una roca, van veure senyalades ses potes, que encara avui s'hi conserven; i des d'aquell dia quedà conegut aquell lloc, com se'n diu avui dia encara per Salt de la Núvia”.

En el mapa adjunt es pot veure que el topònim encara existeix avui dia, tot i que la llegenda sembla haver-se perdut.

http://www.icc.cat/vissir3/?mp_x=n%3A435543.75&mp_y=n%3A4614753.875&mp_z...

En un recull de toponímia d'aquesta població navarresa es llegeix

PATADA, LA
Recibe el nombre de una piedra en la que parecen apreciarse las huellas de la pezuña y una rodilla de un buey. Se dice que al paso del Santísimo en el lugar un buey se arrodilló y dejó grabadas las huellas.

Deia José Miguel de Barandiaran, en un article de l'any 1966, que "Delante del portal de la cueva de Oibar, situada en el barrio Okamika de Guizaburuaga, existen todavía en la roca del suelo una supuesta huella de pie de lamia y unos hoyos o cazoletas a su lado".

A més a més, també recordava que hi ha altres marques o records associats a aquests éssers mitològics: dólmens, ponts, cases, palaus, castells o esglésies.

Les encantades, com es pot veure en el text que segueix, correspondrien al que a casa nostra anomenem Encantades.

Segons la Wikipedia:

En la mitología vasca, las lamias o laminak son genios mitológicos a menudo descritos con pies de ave, cola de pescado o garras de algún tipo de ave. Casi siempre femeninos, de una extraordinaria belleza, moran en los ríos y las fuentes, donde acostumbran a peinar sus largas cabelleras con codiciados peines de oro. Suelen ser amables y la única forma de enfurecerlas es robarles sus peines. Se cuenta también que han ayudado a los hombres en la construcción de dólmenes, cromlech y puentes.

A veces se enamoran de los mortales, pero no pueden casarse con ellos, pues no pueden pisar tierra consagrada. En ocasiones tienen hijos con ellos. En otras leyendas son mitad humanos y mitad peces. Otras dicen que no son más que la diosa Mari.

Cuenta una leyenda que una vez una mujer le robó el peine de oro a una lamia y ésta, enfurecida, trató de maldecirla, pero no lo logró, puesto que sonó la campana de la iglesia y eso la salvó.

En numerosas localidades españolas (especialmente del sureste de la Península) el mito de las lamias se adapta en la Leyenda de la Encantada.

Copiamos de la página web de la empresa Piporé (Argentina):

Las tierras ocupadas por las reducciones jesuíticas eran frecuentemente asoladas por bandas procedentes del brasil. Los “bandeirantes” practicaban la caza del hombre, llevando prisioneros a los indígenas a los que luego sometían a la esclavitud. La organización de los jesuitas, altamente disciplinada, era un poderoso freno a la acción de estas bandas, siendo frecuente que ante la presencia de éstas los indios buscaran su protección.

En las inmediaciones del actual arroyo Santo Pipó existía, por aquellos tiempos, una tribu guaraní cuyo cacique no había aceptado la conversión al cristianismo que predicaban los jesuitas. En una de sus incursiones, los bandeirantes atacaron la tribu, muy pocos de cuyos integrantes pudieron huir.

Entre éstos se contaba el cacique, quien logró cruzar el arroyo y refugiarse en la reducción. Los padres misioneros le administraron las sagradas aguas, bautizándolo con el nombre de Santos. Cuenta la leyenda que los pies y manos del cacique dejaron una huella indeleble en los márgenes del arroyo. Para conmemorar el acontecimiento, los jesuitas labraron una piedra en la cual tallaron la huella de un pie, la de una mano.
En guaraní “PI” significa pie y “PO” manos, “RE” huellas. Así se formó Piporé que significa: Huellas de Pie y Mano del cacique Santos. Con estos elementos y el apócope irregular Santo (de Santos) se formó “Santo Pipó” que la imaginación popular llevó a la categoría de Santo Milagroso.

Fuente: http://www.pipore.com.ar/quienes-leyenda-pipore.html

A prop de Sant Pere de Montgrony, a uns dos-cents metres de l'església en direcció est, pel camí del coll de Mansillo (indicat i marcat amb pintura de color vemellós) es troba un gran clap de pedra calcària, roca mare, on es veu una petjada atribuïda al Comte Arnau. El lloc és molt fàcil de trobar, sabent que es troba a 260 metres en línia recta de la cruïlla on se separen els camins que marxen cap al coll de Mansillo i el coll Roig (indicat). Es troba en el punt 42º 15' 587 – 002º 05' 169.

Es tracta d'una depressió natural, de 30 cm de llargada per 15 d'ample (en la secció més gran) i una profunditat que varia entre els 6 i els 10 cm. Té forma de petjada humana i està orientada d'oest a est.

Hem pogut localitzar la petjada gràcies a les indicacions d'Antoni Llagostera, que a més ens en va facilitar una fotografia de principis de segle XX. A ell li hauria fet conèixer un escalador, que l'havia coneguda per tradició oral.

El problema que es planteja és si es tracta de la mateixa petjada que varen referir Serra i Pagès o Romeu i Figueres, perquè en la seva petjada es veien altres coses, com veureu aquí:

http://francescroma.net/petjades/node/298

Qualsevol informació serà benvinguda.

La revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia, volum 70 (que correspon a l'any 2010), acaba de publicar un article sobre les petjades mítiques a Catalunya que explora les primeres referències que en coneixem.

Aquest article es pot consultar en línia en el següent enllaç.

Aquest article estudia les petjades mítiques que es troben a Catalunya, entenent per petjada mítica qualsevol forma del medi natural que sigui vista com la marca del peu d’algun personatge mític sobre alguna superfície natural, normalment la roca. Normalment, aquestes petjades han estat atribuïdes a sants, verges, al mateix déu i als dimonis, sense oblidar els casos d’altres personatges més o menys històrics. Moltes vegades donen lloc a referents toponímics i en tots els casos estudiats algun tipus de narració llegendària explica la seva aparició. Aquest estudi se centra en les primeres manifestacions que s’han pogut documentar i només tracta de manera esporàdica alguns casos referenciats un cop arribat el segle xx. S’ofereix, per primera vegada, un intent d’explicació de la diversitat d’orígens que ha donat lloc a unes formes més o menys semblants sobre la nostra geografia i a les llegendes que les expliquen.