La Creu del Carlí

Diu Antoni Pladevall, en un article publicat a la revista Monografies del Montseny de l'any 1992, que es tracta d'un monument d'inspiració modernista situat al nord-oest de Seva, a l'extrem del pla de Terrades (està indicat en el mapa del Montseny de l'editorial Alpina). Aquesta creu recorda la mort d'un soldat carli, Fernando Lanzuela, que tingué lloc el 23 d'agost de 1873.

Segons explica Pladevall, al costat de la creu, a la part de ponent, hi ha tres clots arrodonits marcats al terra, que correspondrien a antigues creus clavades al terra abans de què s'erigís l'actual monument. La dita popular, diu Pladevall, en fa el lloc on varen descansar el cap, el tronc i els peus del soldat mort, de manera que indicarien un cos estirat a terra en una posició mig encongida. "Segons la dita popular, aquestes creus tornen a aparèixer sempre (alguns asseguren que de manera misteriosa) quan algun desaprensiu o anticarlí les esborra."

 

Visita a Castellar – 29 de gener de 2012

Anem a visitar la tina d'aglans de Castellar, que es troba una mica per sobre de la casa, a tocar d'aquesta. Es tracta d'un edifici adossat a un marge, amb una porta de les mides d'una casa. De la porta n'arrenquen unes escales (8-10 graons) que duen fins al fons de la tina. Aquesta té planta rectangular, aproximadament de 4 m de costat. A la banda nord (al costat de la porta) hi ha una entrada d'aigua que prové d'una bassa que es va construir a la mateixa èpòca. A la paret del fons, just a la part oposada de la porta, hi ha una fornícula triangular que ens diuen que servia per deixar-hi les eines.
Tina d'aglans de CastellarL'edifici presenta mostres d'haver estat ocupat per aigua fins a l'alçada de la porta, de manera que les escales quedaven submergides. Ens diuen que els aglans s'havien d'estovar amb aigua, però no podem precisar si era per conservar-los o només per estovar-los. L'estructura faria pensar en una conservació en aigua, perquè no hi ha cap espai per poder mantenir els aglans en sec, de manera que calia estovar-los tots al mateix moment.
A la llinda de la porta de la tina hi ha gravada la data de 1766. Al costat de la casa hi ha un dipòsit amb una inscripció de l'any 1770. Ens diuen que en aquell moment hi va haver una forta expansió de la masia i es varen fer moltes reformes.
Tina d'aglans de CastellarEns diuen que a la Tria (Hostalets) hi havia hagut una altra tina, que varen colgar quan va deixar-los de ser útil.

La Ramada Encantada

La llegenda de la Ramada Encantada se situa en les friccions entre pagesos i pastors transhumants al Pla Moixó, quan la gent de la Torre d'Oristà tallava alzines i roures i feia rompuda en aquest indret, fet que limitava el manteniment de les pastures, creant problemes als ramats transhumants que curculaven pel camí. Com a resposta, els pastors escampaven el ramat pel mig dels camps, malmetent així les viandes que hi havia plantades. Així ho explica Jordi Torres, autor del Quadern "Apunts de transhumància"

Segons l'autor, fortes batusses es van viure en l'indret fins que un bon dia van arribar a un acord: els pastors respectarien el sembrat i els pagesos aturarien la rompuda. Per fer-ho possible, es deixaria un tros on pastors i ramats poguessin fer parada i poder passar la nit. Un terreny “que mai ningú se'l podria apropiar, i constaria com a empriu o remolta”.

Però tot i amb l'acord, un pastor conegut com el “Renegaire”, poc amic dels acords i les concessions, va seguir fent la seva i saltant-se l'acord i no fent cas dels avisos i queixes dels pagesos, i entrant als camps si així li anava bé. Torres explica que “era a finals d'octubre, prop de Tots Sants, que un parcer de Pla Moixó va anar a veure si la sembrada ja naixia”. En arribar al lloc, “va veure com un ramat pasturava el seu tros i en voler fer marxar les ovelles es va trobar amb el pastor Renegaire”. La disputa va pujar de to i entre crits i cops de roc el pagès va haver de marxar capcot i emprenyat. El pastor, cregut i xulesc, encara el va humiliar més tot dient-li que “donat que encara hi queda menjar, en lloc de seguir el camí, farem nit aquí mateix i així, amb el menjar que hi ha, les ovelles podran esmorzar quan es llevin”. En sentir l'escarni, el pagès, atribulat, va engegar-li aquesta maledicció, “tant de bo que no us despertéssiu mai més, ni vós ni el ramat”. Jordi Torres acaba la contalla dient “que així va passar. Al matí, pastor i ovelles, gos i bastó s'havien convertit en pedra, és a dir, tal com es van quedar a dormir al vespre. Així és com va ser castigat un pastor malparlat que per allà on passava tot ho malmetia. Des d'aquell dia, la remolta de Pla Moixó es coneix com la Ramada encantada.

(QT/V2. Apunts de Transhumància. Jordi Torres. Adaptació d'Aleix Cardona, per a la rella 260) Extret d'aquí.

Petjada de Na Guilleuma

Segons recull Francesc Maspons i Labrós (1876), l'encantada Guilleuma havia estat la dama del castell de Montsoriu i hi continuava habitant junt amb totes les seves serventes que també havien estat convertides en encantades. A les nits sortien a recórrer la muntanya i hi feien “sardanes” i a les nits de lluna clara se les veia estendre els llençols i la roba blanca.

Aquesta encantada hauria estat enviada al Gorg Negre, i ho va fer acompanyada de molts follets i bruixes. Per arribar-hi es va llençar des de dalt d'una roca, a la qual es coneix com a Roca Guilleuma, on encara es veuen els seus peus marcats al terra.

 

En la guia del Montseny d'Artur Osona (1886) s'hi llegeix que la Roca Guilleuma és objecte d'una tradició que suposa que sobre la seva superfície hi ha impreses quatre petjades, d'una dona, d'un cavall, d'un bou i d'un gos, “quals petjadas eran d'una bruixa ó dona d'aygua, que devallant del Castell de Montsoriu, reposà sobre la roca pera descansarhi, y fent altre descans en la riera de Riells, se dirigí al llegendari Gorch-Negre del poble de Gualba, hont moravan sas companyas”.

 

El Salt de la Núvia (Bigues)

 

Francesc Maspons i LabrósDiu Francesc Maspons i Labrós (1876) que una gentil donzella pujava a Puig-graciós a donar la seva mà a un ric comte de terres desconegudes, tot i que ella s'havia promès a la Verge Maria. En el moment d'anar al casori, pujaven les comitives del nuvi i la núvia cap al santuari, i en trobar-se, el cavall que duia la núvia es va espantar i va sortir corrent desbocat. Algunes persones intentaren seguir-la amb els seus cavalls...

Per fi el cavall arribà a un torrent proper a l'església de Bigues, on hi havia una gran timba i caigué a l'aigua. Els que intentaven ajudar-la, varen arribar just per veure la seva caiguda, però no en pogueren trobar cap rastre, “

Sols allí on havia caigut el cavall, damunt d'una roca, van veure senyalades ses potes, que encara avui s'hi conserven; i des d'aquell dia quedà conegut aquell lloc, com se'n diu avui dia encara per Salt de la Núvia”.

En el mapa adjunt es pot veure que el topònim encara existeix avui dia, tot i que la llegenda sembla haver-se perdut.

 

http://www.icc.cat/vissir3/?mp_x=n%3A435543.75&mp_y=n%3A4614753.875&mp_z...

 

La Patada d'Aibar

En un recull de toponímia d'aquesta població navarresa es llegeix

PATADA, LA
Recibe el nombre de una piedra en la que parecen apreciarse las huellas de la pezuña y una rodilla de un buey. Se dice que al paso del Santísimo en el lugar un buey se arrodilló y dejó grabadas las huellas.

Petjades d'una Làmia

Deia José Miguel de Barandiaran, en un article de l'any 1966, que "Delante del portal de la cueva de Oibar, situada en el barrio Okamika de Guizaburuaga, existen todavía en la roca del suelo una supuesta huella de pie de lamia y unos hoyos o cazoletas a su lado".

A més a més, també recordava que hi ha altres marques o records associats a aquests éssers mitològics: dólmens, ponts, cases, palaus, castells o esglésies.

Les encantades, com es pot veure en el text que segueix, correspondrien al que a casa nostra anomenem Encantades.

Segons la Wikipedia:

En la mitología vasca, las lamias o laminak son genios mitológicos a menudo descritos con pies de ave, cola de pescado o garras de algún tipo de ave. Casi siempre femeninos, de una extraordinaria belleza, moran en los ríos y las fuentes, donde acostumbran a peinar sus largas cabelleras con codiciados peines de oro. Suelen ser amables y la única forma de enfurecerlas es robarles sus peines. Se cuenta también que han ayudado a los hombres en la construcción de dólmenes, cromlech y puentes.

A veces se enamoran de los mortales, pero no pueden casarse con ellos, pues no pueden pisar tierra consagrada. En ocasiones tienen hijos con ellos. En otras leyendas son mitad humanos y mitad peces. Otras dicen que no son más que la diosa Mari.

Cuenta una leyenda que una vez una mujer le robó el peine de oro a una lamia y ésta, enfurecida, trató de maldecirla, pero no lo logró, puesto que sonó la campana de la iglesia y eso la salvó.

En numerosas localidades españolas (especialmente del sureste de la Península) el mito de las lamias se adapta en la Leyenda de la Encantada.

La leyenda de Piporé

Copiamos de la página web de la empresa Piporé (Argentina):

Las tierras ocupadas por las reducciones jesuíticas eran frecuentemente asoladas por bandas procedentes del brasil. Los “bandeirantes” practicaban la caza del hombre, llevando prisioneros a los indígenas a los que luego sometían a la esclavitud. La organización de los jesuitas, altamente disciplinada, era un poderoso freno a la acción de estas bandas, siendo frecuente que ante la presencia de éstas los indios buscaran su protección.

En las inmediaciones del actual arroyo Santo Pipó existía, por aquellos tiempos, una tribu guaraní cuyo cacique no había aceptado la conversión al cristianismo que predicaban los jesuitas. En una de sus incursiones, los bandeirantes atacaron la tribu, muy pocos de cuyos integrantes pudieron huir.

Entre éstos se contaba el cacique, quien logró cruzar el arroyo y refugiarse en la reducción. Los padres misioneros le administraron las sagradas aguas, bautizándolo con el nombre de Santos. Cuenta la leyenda que los pies y manos del cacique dejaron una huella indeleble en los márgenes del arroyo. Para conmemorar el acontecimiento, los jesuitas labraron una piedra en la cual tallaron la huella de un pie, la de una mano.
En guaraní “PI” significa pie y “PO” manos, “RE” huellas. Así se formó Piporé que significa: Huellas de Pie y Mano del cacique Santos. Con estos elementos y el apócope irregular Santo (de Santos) se formó “Santo Pipó” que la imaginación popular llevó a la categoría de Santo Milagroso.

 

Fuente: http://www.pipore.com.ar/quienes-leyenda-pipore.html

Petjada del Comte Arnau

 

Petjada del Comte Arnau a Sant Pere de MontgronyA prop de Sant Pere de Montgrony, a uns dos-cents metres de l'església en direcció est, pel camí del coll de Mansillo (indicat i marcat amb pintura de color vemellós) es troba un gran clap de pedra calcària, roca mare, on es veu una petjada atribuïda al Comte Arnau. El lloc és molt fàcil de trobar, sabent que es troba a 260 metres en línia recta de la cruïlla on se separen els camins que marxen cap al coll de Mansillo i el coll Roig (indicat). Es troba en el punt 42º 15' 587 – 002º 05' 169.

Es tracta d'una depressió natural, de 30 cm de llargada per 15 d'ample (en la secció més gran) i una profunditat que varia entre els 6 i els 10 cm. Té forma de petjada humana i està orientada d'oest a est.

Hem pogut localitzar la petjada gràcies a les indicacions d'Antoni Llagostera, que a més ens en va facilitar una fotografia de principis de segle XX. A ell li hauria fet conèixer un escalador, que l'havia coneguda per tradició oral.

El problema que es planteja és si es tracta de la mateixa petjada que varen referir Serra i Pagès o Romeu i Figueres, perquè en la seva petjada es veien altres coses, com veureu aquí:

http://francescroma.net/petjades/node/298

 

Qualsevol informació serà benvinguda.

Les Petjades mítiques a Catalunya: una geografia gairebé inexplorada

La revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia, volum 70 (que correspon a l'any 2010), acaba de publicar un article sobre les petjades mítiques a Catalunya que explora les primeres referències que en coneixem.

Aquest article es pot consultar en línia en el següent enllaç.


Aquest article estudia les petjades mítiques que es troben a Catalunya, entenent per petjada mítica qualsevol forma del medi natural que sigui vista com la marca del peu d’algun personatge mític sobre alguna superfície natural, normalment la roca. Normalment, aquestes petjades han estat atribuïdes a sants, verges, al mateix déu i als dimonis, sense oblidar els casos d’altres personatges més o menys històrics. Moltes vegades donen lloc a referents toponímics i en tots els casos estudiats algun tipus de narració llegendària explica la seva aparició. Aquest estudi se centra en les primeres manifestacions que s’han pogut documentar i només tracta de manera esporàdica alguns casos referenciats un cop arribat el segle xx. S’ofereix, per primera vegada, un intent d’explicació de la diversitat d’orígens que ha donat lloc a unes formes més o menys semblants sobre la nostra geografia i a les llegendes que les expliquen.

 

Nou projecte: Geografia existencial, patrimoni oblidat

Us convidem a visitar el nou projecte de recuperació de patrimoni a la zona occidental del Montseny. Vegeu http://www.francescroma.net/patrimoni.

 

Existir, etimològicament, vol dir situar-se fora d’un mateix. En aquest sentit, l’existència humana posa en relació els trets personals i socials amb el medi ambient i els converteix en mostres de la seva existència.

Com sempre, sóu convidats i convidades a participar-hi.

Petjades del Diable de la Posa (Isona, Pallars Jussà)

En el número del més de juliol de la revista Sàpiens es pot llegir un petit escrit sobre les petjades del diable al jaciment de la Posa (Isona, Pallars Jussà).

Segons aquest article, la gent gran deia que les petjades dels dinosaures eren "les petjades que deixa el diable".

No havia aconseguit trobar-ne cap referència escrita fins ara, tot i que hi havia gent que m'assegurava haver-ho sentit a dir o llegit (però sempre em deien que no aconseguin trobar el lloc on ho havien llegit).

Ara, si més no, en tenim una constatació escrita.

Petjades de la Posa

De totes maneres, Joan Amades deia que la imatge de la Mare de Déu de la Posa "Fou trobada a la muntanya de Sant Antolí i  decidiren portar-la a l'església parroquial. Quan eren pel camí, sentiren una veu que baixava del cel que els deia 'Posa, Posa!'; i tots van creure que volien dir que posessin, allí on es trobaven, la imatge que portaven, i allí mateix li aixecaren una capella i la denominaren de la Posa, per rememorar la veu que havien sentit".

A l'edat moderna, la paraula posa es feia servir per referir-se a un indret on es guardaven cereals per fer-los servir en cas de necessitat. Sobre això, vegeu

Planes i Albets, Ramon, 1988, “Les botiges de blat de la ruralia (Madrona i Miraver, 1669/1671)”. Cardener, 5. P. 197-225.

 

Un mas poc més que maleït

 

L'any 1831, el propietari d'una de les grans cases del Brull, demanava no pagar els censos del mas Cargol, perquè aquest, que havia funcionat com una masoveria, estava derruït per l’aigua i diversos accidents.

Per esbrinar si tenia raó o no, es va demanar la participació del que avui dia diríem un perit, Pedro Vidal. En la seva carta-informe de 1832, aquest va assegurar que el mas Cargol era un terreny petit col·locat a sota d'un ribazo i una gran penya que forma el límit del mas del Brull. A sota hi havia una llengua de terreny que arribava fins a la riera d’Avencó i que era del mas Boix.

Segons aquest home, es tractava d'un terreny inculte (un pedregar amb matolls de boix), sense herbes (de pastura, s'entén), els arbres que hi havia eren tan petits que cap d'ells no necessitava les dues mans per agafar-ne el tronc i només hi creixia espígol. A més a més, el terreny havia estat deteriorat per les pluges, perquè era molt pendent, i l’aigua s’havia endut la poca terra que hi havia. A més, estava exposat als despreniments dels cims.

Segons l'amo del terreny, temps enrere hi havia intentat fer una rompuda i, de les set collites que normalment es podien fer en una rompuda, a la tercera ja no li va donar fruit. També deia que antigament aquest terreny era plantat de vinya i sembrats, i que hi havia una casa, però que en aquell moment no en quedava cap mostra i la casa no se sabia on havia estat. Insinuava que segurament havia quedat soterrada per les pedres que es desprenien dels cimals. Aquest terreny no servia per a res al seu propietari, que només el podia fer servir per passar amb el bestiar (tot i que podia fer-ho per altres llocs).

Pedro Vidal va estar a punt de qualificar de maleïda aquella terra, perquè, fora del mas Cargol encara hi havia vinyes , tot i que afirmava que no ho podia creure per diferents raons (suposem que era un home amb un esperit positivista i crític).

Si el document d'on s'ha extret aquesta informació està datat i signat, no passa el mateix amb un paper, que reproduïm a la fotografia, en el qual s'indica la zona i la possible ubicació del mas Cargol. Com es veu, es trobava just en el límit entre les parròquies del Brull i d'Aiguafreda (creiem que la creu del Brull que apareix a la part inferior correspon al que avui dia anomenem creu de Parròquia.

 

 

Mapa

Un gravat segurament iber

Fa dies vàrem penjar en aquest espai unes fotografies d'uns gravats que vàrem trobar al nostre poble. Es tracta de tres panys de paret on es veuen diferents figures, fonamentalment línies rectes. Aquests gravats els vàrem trobar ja fa anys, però no els havíem donat importància fins que, de casualitat, algú ens va dir que podia ser alguna cosa arqueològicament important.

Vàrem demanar opinió a diferents persones i finalment vàrem aconseguir fer una visita al lloc amb dues persones de reconeguda solvència en el tema. El resultat és que la major part dels gravats són d'època imprecisa, possiblement moderna o fins i tot contemporània. Haurien estat gravats fets sobre altres gravats més antics. Fins i tot hi ha un pany de paret on es llegeix la paraula España.

Segurament eren gravats fets per pastors o per picapedrers. La zona en qüestió -que no localitzem per protegir els gravats- sembla que era un camí de pas, que encara estava en funcionament als anys setanta del segle XX. En alguns racons i especialment a les balmes es veu clarament que s'han arrencat pedres, segurament per fer servir per a alguna construcció. Aqueta localització hauria afavorit la progressiva reelaboració dels gravats, que han donat lloc així a un palimpsest.

Al costat d'aquest gran grup, possiblement protegit pel fet de trobar-se a una alçada més gran, han aparegut unes formes que segurament són lletres iberes. De moment, encara en falta la confirmació "oficial", però tot sembla indicar que ha estat així.Si és així, n'haurem de parlar un altre dia.

Us deixem amb la fotografia dels gravats ibers i un reportatge fotogràfic del conjunt.

gravat iber

 

Cingles

El sot de Creu (la Castanya)

la Creu del Sot de la CreuEn el lloc conegut com a Sot de la Creu hi ha una creu clavada en el tronc d’una alzina (0445084 – 4626161 -1094). L’home de la Cortada explica que al Boscàs tenien un rabadà molt petit a qui varen tractar molt malament durant la seva estada a la casa. Ho va passar molt magre fins que un dia va abandonar el lloc. Anys més tard va tornar a casa de l’amo tan ben vestit i arreglat que no el varen reconèixer. L’home va demanar a l’amo del Boscàs si el podeia acompanyar pel camí que puja al Bassau. Quan varen ser al sot de la Creu li va explicar qui era i li va recordar els tractes que havia rebut. Després de fer això, el va matar allà mateix. La creu recorda aquest fet.

Es tracta d’una petita creu metâl·lica de 30x17 cm, clava al tronc d’una alzina, a escassos metres del petit torrent, normalment sec, que forma el sot de la Creu. Baixant pel camí, després de passar el torrent (on uns mur de pedra defineixen el camí), es troba en una alzina força gran que es veu des del mateix camí (potser a 20-30 m del torrent). Si es fa el camí de pujada, la creu queda a la part del darrere del tronc de l’alzina, de manera que només és visible si es gira la vista enrere.

 

 

 

 

 

Piedra de los Moros de Ayera

Ayera és un petit poble d'Osca, al Somontano. La Piedra de los Moros es troba als afores del poble. Tot i que es parla d'una pedra, en realitat estem davant d'un conjunt arqueològic poc estudiat.

En primer lloc hi ha una agulla amb forma de penis, que hi ha gent que diu que en realitat va ser una forma tallada a la roca. A mi, personalment, no m'ho sembla.

Després hi ha una petita cova excavada a la roca i un gran conjunt de sitges excavades a la roca. Entre totes aquestes sitges es troben les petjades de la reina mora, que les va deixar en fer un salt. Es tracta d'un peu normal i un altre de forma més aviat rectangular. El que crida l'atenció és una excavació de més d'un metre i mig en forma de peu, que es deia que l'havia fet un gegant.

Segons la llegenda, a Santa Eulalia la Mayor hi havia un rei àrab que tenia empresonada la seva filla a la torre del castell. La filla, cansada d'estar tancada, va saltar des d'un balcó i va anar a parar a la nostra roca, on va deixar les seves petjades marcades a la roca.

Manuel Benito considera que aquest jaciment és la catedral d'una ruta de les coves fecundants que apareixen a la Hoya de Huesca. En podeu trobar més informació aquí.

 

 
 

 

 les sitges  Petjada del gegant

 

 

 

Petjades de la reina mora

Conjunt de sitges El peu del gegant Petjades de la reina móra

Petja de Mare de Déu de Santa Coloma

En Josep Morell, ja fa temps i aquí, em va fer saber l'existència d'aquesta petjada. Avui he tingut un moment i m'hi he escapat, i puc dir que l'he trobada.

Deia en Josep:

 

"Coincidint pràcticament amb un vèrtex dels límits municipals de Santa Coloma de Farners, Sant Hilari Sacalm i Arbúcies, en el paratge anomenat "Tres pins", hi ha una pedra natural al costat mateix d'un camí de molt bon accés (un dels antics camins de Santa Coloma a Sant Hilari) amb una petita petja al cim. La pedra té una alçada de uns 2 metres.
Igual que la propera i ben coneguda "Pedra dels Evangelis", és una fita natural entre els bisbats de Girona i Vic No conec cap llegenda sobre aquesta pedra, però per la mida de la petja hi devia passar Maria de molt petita.
Situació: a la carretera de Sta.Coloma a St.Hilari (km 7.5 aprox), just després del trencant a Font Selva pendre un camí que puja a ma dreta. Seguir uns 300 - 400 metres pel camí més fresat i es troba la pedra a l'esquerra del camí
."

 

Efectivament, la localització és exacta. Diguem que el GPS em dóna la referència 0462625 - 4634437 - 564.

El mapa del Montseny de l'editorial Alpina n'indica el topònim, just a l'angle nord-est del mapa.

De fet, sembla evident que es tracta d'una fita de terme, molt semblant a la Pedra dels Evangelis, que no és massa lluny d'allà. Ho indica el fet que a la seva part superior té una creu gravada (possiblement hi ha restes d'una altra de més gran, però ara molt malmesa).

Moltes gràcies, Josep, per la informació.

Poso un parell de fotos: una de la petjada (que com es veu seria molt petita) i l'altra de la creu que hi ha gravada al cim.

 

 

El dit d'en Serrallonga

Buscant per internet he trobat la llegenda etiològica del Dit d'en Serrallonga, una agulla a la cinglera de Sau. Diu així:

"Si ens col·loquem just davant del campanar de l’esglèsia summergida al pantà de Sau i mirem cap als cingles de Tavertet, veurem una formació geològica força curiosa: ”el dit d’en Serrallonga”. Es tracta d’una agulla de la mateixa naturalesa rocosa que la cinglera però què, tenint com a base la pròpia muntanya, puja separadament i de forma paral·lela. Aquest aspecte li va donar el nom i va fer néixer una llegenda molts anys enrera: En Serrallonga i la seva banda caminaven per la cinglera de Tavertet, quan el més jove de la colla va voler rebatre una de les seves ordres. El bandoler, per mantenir l’ordre i el comandament del grup, es va barallar amb el què li havia presentat oposició, i com que era més hàbil lluitant, amb un moviment ràpid del seu ganivet li va tallar un dit de la mà. Llavors, per demostrar la seva autoritat a la resta del grup, en Serrallonga va agafar el dit que acabava de tallar i el va llençar cinglera avall. Diu la llegenda que aquell dit és l’agulla rocosa que veiem quan, des del Club Nàutic, mirem cap a Tavertet." (font)

 

Més informació:

http://serrallonga1640.blogspot.com/2011/01/el-puig-de-la-forca.html

 

La llegenda de Degollats

Les restes de la masia de Degollats esguarden el pas del riu Ges des d'una petita raconada, al terme de Sant Pere de Torello, molt a prop de Vidrà. Segons diu la llegenda:

 

Conten que fa molts anys, molt a prop de la Tosca, hi havia una masia (avui en runes). Com que era l'època de la matança del porc, el pagès de la casa va decidir matar una truja que feia més de 120 carnisseres. Aquell dia, com era costum, a la casa hi assistiren un gran nombre de persones que havien d'ajudar amb la matança, però que també estigueren a punt per fer una bona xerinola i beure i menjar de valent.

A resultes de la matança, el rebost quedà ben proveït. Feia goig de veure, sobretot amb la immensa cansalada que penjava de la biga del sostre i que hi penjaren amb tots els treballs.

El pagès cada dia tallava un bon tros de cansalada. Però un dia el ganivet es va encallar amb la cotna i quan ell s'hi arrepenjà amb totes les seves forces, el clau clavat a la biga del sostre va cedir i li va caure tota la cansalada a sobre. Però el pagès tingué la mala sort d'haver deixat els ullals a la truja units a la cansalada i un d'ells s'enfonsà al seu coll segant-li la vena grossa.

Caigué a terra, amb la cansalada a sobre. Amb el pes de la xulla, el pobre home no es pogué aixeca quedà sense sentit i s'anà escolant fins a morir.

D'aquesta feta, a la casa li canviaren el nom pel de Degollats, ja que un degollat (el porc) en va degollar un altre.

Extret del web del municipi de Vidrà

En trobareu una altra versió, aquí.

És curiós que Moreu-Rey no s'adonés que el nom d'aquesta masia podia tenir alguna relació amb la tosquera que apareix a la foto, i que es troba just al camí que hi duu, poc abans d'arribar-hi. De tota manera, no voldria assegurar res sense veure-ho escrit en algun paper.

 

¿¿¿Petjada de Sant Marc????

Atenció: no identificada!Deia C. A. Torras (1905) que  sant Marc va travessar des de la serra de Sant Marc de Brocà fins a Falgars posant un peu a Santa Cecília, on hauria deixat marcat el seu peu, que descriu com 

"una pedra ont hi havia marcada una petjada de mig pam de profunditat, la qual se atribuïa al peu de dit sant". 

També Vicenç Plantada, al 1887, deia que "un dia Sant March s' trobava á la capella de Santa Cecilia de riu Tort: li debia convenir ésser prompte á la seva capella, donchs, que, ab una gambada va pujar als Castellassos, que encara la roca guarda lo clot." (sobre això vegeu http://francescroma.net/petjades/node/136).

Segons diu Vicenç Plantada, venint del Ripollès, es deixa Santa Cecília a la dreta del camí i després "cosa de tres quarts montanya amunt hi ha lo serrat dels Castellassos, ahont hi ha una creu de ferro" i s'hi puja en processó el dia de lletanies.

Tot fa pensar I QUE CONSTI QUE TOT ÉS UNA HIPÒTESI QUE CALDRÀ CONFIRMAR que la petjada és el clot que he trobat aquest matí (20 de gener de 2011) al cim del Tossal Rodó. Em porta a pensar això diverses raons, discutides amb la inestimable ajuda del Carles Fígols.

  • Encara avui dia, el mapa de l'ICC indica un topònims "els Castellassos" a llevant d'aquest cim.
  • El forat, únic en el lloc, com diu Torras, té mig pam de profunditat
  • El Tossal Rodó es troba a mig camí i en línia recta entre Sant Marc de Brocà i Santa Cecília de Riutort: la tradició diu que va pujar de Santa Cecília fins a Sant Marc d'una gambada, posant el peu als Castellassos. Des de Guardiola de Berguedà es veu clarament el perfil retallat d'aquesta serra i com el Tossal és el lloc més eminent entre els dos edificis religiosos.

En tot cas, qualsevol altra informació serà benvinguda.

Una d'encantades

De dones d'aigua i d'encantades n'hi ha gairebé pertot arreu. I si no, mireu això: http://www.mitcat.net/06_daigua/index.html

 En aquest mateix espai ja en vàrem parlar aquí: http://francescroma.net/petjades/node/69

 Però ara voldríem fer un comentari més general, que més o menys diria així:

 

La versió típica de la llegenda de les encantades era patrimoni de les classes altes de la societat medieval i moderna. Per entendre una mica millor aquestes llegendes que parlen d’encantades, hem de dir que aquesta versió es consolida de forma definitiva al segle XII, formant part del patrimoni cultural de la noblesa. Aquest grup social la fa servir per donar prestigi a alguns llinatges i per explicar les possessions que aquests tenen en terres o edificis (Le Goff, 1983). Ara bé, quan aquesta llegenda arriba a les classes populars tal com la coneixem al segle XIX, la prohibició ja no consisteix a dir uns mots, sinó de robar-los una peça de roba. De fet, la presència d’una tovallola només ha estat detectada una vegada en l’acurat estudi que ha fet Claude Lecouteaux (1997) sobre les encantades medievals.

En canvi, aquest robatori de llençols o de tovalloles és el fet més repetit de la llegenda popular a Catalunya, fet que, com sabem, no està desconnectat de la creença que aquest robatori pot dur la prosperitat a les masies. Així, si a l’edat mitjana casar-se amb una encantada donava prestigi o feia construir castells i artigar boscos, més tard, en el món rural, donarà lloc a una certa “riquesa”.

Algunes llegendes parlen de persones que es casen amb encantades o que en capturen una i la porten a casa seva, però en ambdós casos la fada marxa sense ensenyar-los tot el que podria haver-los fet saber. Així, una casa d’Aineto, a més dels llençols va poder caçar una encantada, igualment com va passar a Tor, i, en ambdós casos, la fada empresonada no arribà mai a parlar. Finalment un dia aconseguí escapar-se, però sense fer-los saber un secret molt important. Normalment aquest secret té a veure amb el control i les propietats de certs vegetals. Aquest fets ens sembla molt important, sobretot vist a la llum de la llegenda de l’estany de Lanós que podeu trobar aquí: http://francescroma.net/petjades/node/306

 

 

 

 

 

 

Epidèmies de ball i la seva repercussió medial

Gravat que recull uns dasantsA mitjan juliol de 1518 una dona va començar a ballar pels carrers d'Estrasburg. Va continuar fent-ho durant sis dies. Al cap d'una setmana ja eren 34 balladors i a finals d'agost es parlava d'unes quatre-centes persones ballant.

Els metges varen dir que es tractava d'una epidèmia i per controlar-la varen decidir concentrar els balladors en alguns espais públic. Se'ls va posar música i altres facilitats suposant que finalment es curarien. Ballaven dia i nit i ho passaven malament. Finalment el governador va decidir canviar d'estratègia veient que algunes persones morien de tant ballar. Es va decidir que tot plegat devia respondre a la ira d'algun sant, de manera que es varen organitzar actes públic de penediment: el joc i la prostitució varen ser prohibits i els sospitosos i sospitoses d'aquesta mena de conductes varen ser trets de la ciutat. Els balladors varen ser conduïts a una ermita que hi havia dalt d'un turó. L'ermita era dedicada a sant Vito. 

Aquesta no és l'única epidèmia de ball que coneixem a Europa entre el final de l'edat mitjana i el principi de la moderna, però segurament és la més ben coneguda (vegeu la bibliografia). El context de pobresa i gana que es va viure sembla que estava al darrere d'aquest episodi de contagi. Però alguns elements culturals i antropològics ajuden a entendre la seva expansió: des de la figura de sant Vito fins al funcionament d'alguns rituals de possessió.

Visita a Osormort

Petjada de Sant Martí a OsormortAvui he tornat a la Petjada de Sant Martí, a Osormort. Segons la llegenda, Sant Martí i el dimoni es barallaven per les ànimes dels humans i varen decidir jugar-se-les a veure qui saltava més lluny. El sant va saltar i va caure a l’altra banda del riu, mentre que el dimoni ho va fer més enrere. Les marques del peu del sant i de les potes del Banyeta es veuen encara avui dia gravades sobre una roca al costat de la font de Masferrer.

M'he hagut de barallar una mica amb unes plantes emprenyadores que no m'hi volien deixar arribar...però n'he pogut fer les fotos que necessitava. Aquest cop he distingit la marca del peu del diable, amb forma de peu de porc, al costat de la del sant. Fins ara no l'havia vista. Veig que coincideix amb la identificació que en fa el Joan aquí.

 

Anada de sant Miquel al Montseny

Sant Segimon del MontsenyL’any 1862 sant Miquel dels Sants va ser canonitzat i la ciutat de Vic ho va celebrar amb una gran participació popular. Tal com deia Eduard Junyent, des d’aquell moment sant Miquel va passar a ser considerat el patró de la ciutat ocupant el lloc dels Sants Màrtirs.

En altres llocs hem parlat de les seves petjades a prop de Sant Segimon (el Montseny) i hem mostrat el nostre escepticisme sobre aquesta qüestió. Ara, havent trobat noves dades, creiem que podem entendre una mica millor aquest cas. Recordem que no és fins a 1890 que Juli Serra en parla i que al 1884 el geòleg Jaume Almera recull la tradició popular segons la qual en la seva infantesa s’hauria retirat en una cova propera a Sant Segimon.

Aquestes dates són alhora prou properes i prou llunyanes al moment de la seva canonització com per poder dir que les festes que varen tenir lloc a la ciutat varen desencadenar l’interés per aquest lloc i per la presència allà del sant.

El 8 de maig de 1862, el periòdic vigatà El Ausonense publicava una carta anònima datada a Sant Segimon el dia 30 d’abril en què es parla de l’aplec de Sant Segimon. El seu anònim autor diu que una de les idees que més el “preocupaven” era visitar la cova on havia fet penitència Sant Miquel, però que a tothom a qui havia demanat –fins i tot l’ermità- no li’n sabien donar raó i la seva pregunta causava sorpresa. “Y aun una persona anciana me ha contestado con singular enfado –no vino aquí el B. Miguel; yo soy de la comarca y nunca oí hablar de tal cosa”. Però el cronista no va parar fins a trobar el que buscava: el masover de can Gat es va oferir a acompanyar-li i així va poder trobar la cova:

 

La cueva que me ha dicho ser del Beato está poco distante de la de S. Segismundo; mas el camino, si es que merezca tal nombre el sendero por donde hemos pasado, es muy malo y asaz espuesto: la cueva es doble, una arriba y otra abajo sin comunicacion entre sí; la de arriba que parece una de tunel tiene siete metros de profundidad por uno de altura y de diámetro; la inferior es mas ancha y menos profunda... A esta traen los cerdos la temporada que pastan en la montaña”.

 

L’escrit acaba amb un consell que és alhora una premonició: ara que el sant serà canonitzat, seria desitjable que els seus devots donessin a la cova la veneració que es mereix, “poniendo alli alguna cosa que recordase aquel paso admirable de su vida y facilitando el camino á los peregrinos”.

Encara no un mes més tard, Marià Fàbregas anunciava en el mateix periòdic l’obertura de l’ermitatge durant aquella temporada i recordava l’article anterior explicitant que a poca distància del santuari hi ha la cova i demanant que s’endrecés el camí que hi duia.

Les festes de la canonització del sant foren ben sonades i segons la premsa, durant el seu transcurs, podria ser que hagués tingut lloc un miracle quan una noia de la casa de caritat, a qui el metge deia d’amputar una cama, va somiar que el sant li deia que s’aixequés i anés a missa. En fer-ho es va trobar curada. El Ausonense en va fer un seguiment molt detallat, però es va descuidar d’esmentar el pas que s’havia fet al carrer de Gurb. Gràcies a aquest oblit sabem que en aquest carrer s’havia representat una escena amb el sant al desert o cova del Montseny quan el seu pare el va trobar agenollat davant la creu.

L’anada a Sant Segimon ja era un fet i al setembre una crònica de la festa de canonització que va tenir lloc a Viladrau justificava l’acte pel fet que el sant havia “pisado este territorio tan niño, pues apenas contaba seis años cuando vino al Montseny para imitar los ejemplos del Rey anacoreta el glorioso S. Segismundo”. El sermó i l’ofici d’aquell dia el feren uns germans trinitaris, de la mateixa congregació que era sant Miquel, els quals varen fer referència a quan el pare va trobar el seu fill “en la choza ó gruta del Montseny, arrodillado delante una cruz”. Quedava així acceptat el santuari com a espai viscut per sant Miquel.

D'aquí a localitzar-hi les seves petjades, només hi havia un pas.

Sobre les marededéus trobades

M. de D. de NúriaLa idea de la Mare de Déu és polisèmica; polisèmica en el sentit que tant pot fer referència a una imatge o obra artística com a un personatge sagrat. O, dit d’una altra manera, en un cas estem parlant d’un objecte que avui dia considerem artístic (però que no sempre ha tingut aquesta consideració) i en l’altre, d’alguna cosa d’ordre immaterial. Aquesta distinció és molt clara avui dia, però històricament la seva confusió ha tingut una gran importància, i la recerca en la documentació històrica demostra que no havia estat el mateix la mare de déu per als sectors eclesiàstics i instruïts que per als sectors populars. Aquesta diferenciació es veu molt clarament en la diferent concepció que ambdós sectors tenien sobre com aconseguir els favors del més enllà: mentre les classes populars eren capaces de posar la imatge dins de rius o fonts amb l’esperança de solucionar la sequera, els estaments eclesiàstics varen decidir, a partir d’un cert moment (sembla que al 1619), que calia acabar amb aquesta pràctica, perquè la imatge no era la Mare de Déu. En aquest cas, no només estem davant d’una diferent manera de gestionar el temps atmosfèric, sinó del que calia entendre pel concepte de Mare de Déu: la verge tant podia ser un objecte material com un ésser sagrat que, de manera immaculada, havia donat llum al fill de déu. Fins i tot el català actual diferencia ambdues realitats amb dos conceptes diferents -marededéu i Mare de Déu- per fer referència a l’objecte i a l’ésser sacre, respectivament. Una d’aquestes dues realitats, seguint la terminologia proposada per Alain Roger (1997), es pot restaurar in situ mentre l’altra només es pot restaurar in visu. En aquest sentit, el procés d’institucionalització de la realitat que ha dut al museu o a què tinguem una mirada museïtzada sobre aquestes imatges és molt diferent de la mirada que tenien, fins i tot que tenen, les persones que la consideren com una ajuda per gestionar problemes de salut o aleatorietats meteorològiques.

Petjades mítiques a Catalunya

Aquest article estudia les petjades mítiques que es troben a Catalunya, entenent per petjada mítica qualsevol forma del medi natural que sigui vista com la marca del peu d’algun personatge mític sobre alguna superfície natural, normalment la roca.

Normalment, aquestes petjades han estat atribuïdes a sants, verges, al mateix déu i als dimonis, sense oblidar els casos d’altres personatges més o menys històrics. Moltes vegades donen lloc a referents toponímics i en tots els casos estudiats algun tipus de narració llegendària explica la seva aparició.

Aquest estudi se centra en les primeres manifestacions que s’han pogut documentar i només tracta de manera esporàdica alguns casos referenciats un cop arribat el segle XX. S’ofereix, per primera vegada, un intent d’explicació de la diversitat d’orígens que ha donat lloc a unes formes més o menys semblants sobre la nostra geografia i a les llegendes que les expliquen.

Mots clau: petjades mítiques, geografia mítica, cultura popular, folklore

 

A PROPÓSITO DEL CONTROL METEOROLÓGICO DURANTE LA EDAD MODERNA

A propósito del control meteorológico durante la edad moderna: protoetnografía y mitopaisaje en la Cataluña moderna (S. XVII-XVIII)

Los cambios en el contenido de los gozos, la aparición de nuevas reliquias y la gran caza de brujas de la edad moderna son indicios que permiten valorar la importancia de la meteorología durante la edad moderna y los cambios climáticos en ella acaecidos.
Determinados rituales permitían hacer frente a unos actos que eran vistos como el fruto de comportamientos inadecuados. En este contexto, la pujanza de un sector campesino bienestante podría explicar la aparición y el sentido de nuevas advocaciones hacia determinados santos y un importante proceso de cristianización del paisaje catalán.

Palabras clave: Climatología, religiosidad popular, toponimia, medianza.

 (vegeu document adjunt per llegir el text complet)

Bruixeria i canvi ambiental

El fenómeno de la brujería, tal como se vivió en la Europa moderna, puede ser descrito como una forma de adaptación a un medio cambiante en que las condiciones de vida de las clases populares rurales estaban sometidas a altas dosis de precariedad. A través de las acciones de brujos y brujas se trató de dar sentido a un contexto ecológico cambiante y de explicar algunas normas de funcionamiento de la sociedad moderna.

Seguir llegint: http://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=2793539

 

 

 

 

 

 

Petjades del Comte Arnau

Gràcies a l'ajut de l'Antoni Llagostera, he pogut recuperar una informació que tenia oblidada sobre les petjades del Comte Arnau al Ripollès. Reprodueixo les fotografies que en va fer Romeu i Figueras als anys quaranta del segle passat, junt amb els seus comentaris.

Romeu i Figueres, el Comte Arnau

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Romeu i Figueras, el Comte Arnau

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Val la pena donar un cop d'ull a l'escrit que l'Antoni té penjat a http://usuarios.multimania.es/allagostera/trobadors/arnau.htm

Contingut sindicat