Petjades... Footprints... Empreintes... Huellas..., una geografia mítica poc estudiada

Al Lluçanès també hi ha el pla de la Mala Junta, un camp que es creu que cada any per santa Àgata s’hi posa la boira i on cada estiu hi cau alguna pedregada. La raó d’aquests fets es troba en què un pagès va anar a treballar-lo fins i tot quan un pobre li havia recordat la data que calia celebrar. Déu el va castigar fent obrir el sòl i fent que aquest s’empassés l’home i els animals (la junta) (Mestre; Montañà; Planes, 1998). Avui dia podem veure que aquest pla és una antiga artiga que, com a conseqüència de l’erosió, ha vist canviar el seu sòl terrós per una cobertura de pedra. De fet, l’engoliment dels animals i del pagès seria un fet analògic a la desaparició de la terra que permetia el funcionament d’aquest espai per a usos agrícoles. També sabem que aquest tipus d’artigues eren la manera que tenia la gent més pobre de sobreviure aprofitant el que era de tothom o tothom podia utilitzar. Aquest tipus de terreny era el que necessitava més treballs per fer-lo fruitar i d’aquí que la llegenda ens digui que s’hi havia d’anar fins i tot els dies festius.