Petjades... Footprints... Empreintes... Huellas..., una geografia mítica poc estudiada

A Rubió (la Noguera) hi ha una petjada i altres signes del diable, en un indret que Joan Bellmunt anomena Cova del Diable, però que no és cap cova. Segons la llegenda, per tal d’aconseguir alguna ànima, el dimoni provoca una sèrie de mal temps per fer renegar la gent del poble i així endur-se’n les seves ànimes per sempre més. Volem fer notar que aquesta història és molt semblant a la de la Roca del Diable d’Aspa (vegeu http://francescroma.net/petjades/node/154), perquè en ambdues es troba el vincle entre el mal temps i el comportament inadequat per part dels humans. Es tracta d’una prova que cal saber superar correctament, com ho varen fer els habitants d’aquest petit poble, avui abandonat. Segons la llegenda de la Noguera, els rubionencs no varen caure en el parany i el diable va haver d’abandonar l’indret. Abans de fer-ho, però, hi va voler deixar la seva marca: es tracta del seu peu, d’una rodona en forma de lluna (la gent en diu de mitja lluna) i d’altres marques, al costat del seu seient. Nosaltres, amb ulls geològics, no hi veurem altra cosa que unes intrusions dins de la roca mare calcària d’un mineral diferent que no ens atrevim a definir. Aquest mineral, a més d’una evident cristal•lització, té la característica de ser de color fosc, gairebé negre. Va ser aquesta diferència de color i la seva forma particular el que va generar la necessitat de trobar una explicació: d’una banda el color fosc, que recorda el foc etern; de l’altra, un peu i mitja lluna, que es poden atribuir al mal. Total: una petjada del dimoni, personatge que poblava aquella cultura i en la figura del qual es resumien totes aquestes característiques que la pedra del lloc oferia.
 

Per cert, aquesta petjada és la que fa de logo d'aquest web i que teniu a dalt a l'esquerra.