Petjades... Footprints... Empreintes... Huellas..., una geografia mítica poc estudiada

Segons la llegenda, en un temps remot va coincidir el pas d’una processó o d’un enterrament amb un ball que se celebrava a la plaça d’aquest poble. El capellà va demanar als músics i balladors d’aturar la dansa mentre passava l’acte litúrgic, però va ser endebades. Seguint la consigna d’un capdanser, va continuar la festa, fins que la terra s’obrí i engolí els impenitents músics i dansaires. Encara avui dia resten condemnats dins del subsòl, els uns a tocar perpètuament els seus instruments i a dansar per tota l’eternitat, els altres. Si poseu l’orella contra el terra encara en podreu sentir la fressa.
El dia 23 d’abril de 1427, més o menys a les onze del matí, comencen una sèrie de terratrèmols que sacsegen la comarca d’Olot i que en aquell moment concret tenen el seu epicentre a Lloret de la Selva. Es tracta d’un terratrèmol, que se suposa d’intensitat VI, a resultes del qual la terra s’esquerdà i començaren a sortir focs i fumaroles pestilents que mataren animals i emmetzinaren persones, alhora que socarraven arbres i plantes. En alguns casos, per aquestes esquerdes començà a eixir-ne aigua que acabà matant els peixos dels rius. A resultes d’això la parròquia de Lloret fou completament destruïda, fins i tot l’església (Fontserè & Iglésies, 1971).
Ens sembla clar que la relació entre aquesta llegenda i els fets que històricament coneixem és molt probable i que, per tant, la cultura popular utilitza per recordar i explicar-se els fets geològics una sèrie d’imatges que li són pròpies.

Més informació http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/25869