Petjades... Footprints... Empreintes... Huellas..., una geografia mítica poc estudiada

Segons la llegenda, quan es passava de nit per l’anomenada Roca de Pena se sentien gemecs i veus que de matinada desapareixien. Com us podeu suposar, la gent del lloc evitava acostar-s’hi en aquelles hores i això serveix per indicar-nos que aquests gemecs que se sentien els donaven algun tipus d’informació. Malauradament, avui dia no sabem exactament què pensaven els nostres avantpassats d’aquests gemecs, però no ens és difícil d’imaginar.

  Una manera d’acostar-nos al que aquests gemecs volien dir als habitants d’Alpens és preguntar-nos pel nom del lloc. La Roca de Pena, ben mirat, no seria altra cosa que un pleonasme perquè segurament en l’antigor pena volgués dir, com encara avui dia, el mateix que penya i, per tant, seria la roca de la penya. Però, per un procediment que ja trobarem en un altre lloc, el canvi de nom que el poble va dur a terme va permetre interpretar aquells gemecs d’una determinada manera. El que originàriament degué de ser una penya passà a ser anomenat una pena i per tant una llegenda que expliqués l’origen d’aquest nou nom havia de ser “trobada”.  En aquest cas, no sembla que s’hagi inventat cap llegenda especial, o en tot cas la desconeixem. Més aviat, al lloc se li va aplicar una cosa molt més estesa: la roca seria una roca de pena perquè, potser dins d’ella, algunes ànimes hi penarien els seus pecats. Aquesta roca podria ser una mena de purgatori sobre la terra, perquè aquests processos d’interpretar certs indrets com un purgatori no són pas estranys. Llàstima, però, que no conservem la llegenda completa (potser és que mai no s’ha acabat de constituir).