Petjades... Footprints... Empreintes... Huellas..., una geografia mítica poc estudiada

Els camins es perden quan en realitat els tens a quatre metres. No són realitats lineals, geomètriques, sinó realitats que depenen de la nostra percepció. Però no només depenen d’això, sinó també dels cicles ecològics perquè a la primavera el creixement de la vegetació els pot tapar. A l’hivern els boscos semblen més transparents; sembla que es pugui passar a través seu.
Els camins no només són espais, són espais inscrits en el temps. Canvien segons l’època de l’any, segons el moment històric. Hi ha diversos camins, un al costat de l’altre, que fa temps o no en fa tant varen ser utilitzats com ara fem servir una variant seva, que ens sembla que és l’únic camí vàlid.