Petjada de la Reina Móra

A Siurana de Prades, es pot veure el peu del cavall de la reina móra que fugia dels cristians que anaven a prendre la fortalesa a l’assalt: és el Salt de la Reina Mora. Segons la tradició, la reina hauria preferit estimbar-se abans que caure en mans dels cristians. Hi ha versions que afirmen que la reina s’estava banyant en el moment que sentí els crits dels cristians clamant el seu cabdill -Canagó- que havia conquerit la vila. En veure’s sorpresa, nua mateix, va cavalcar i es llençà a l’abisme. Al terra encara es pot veure la marca del seu cavall.

Podeu llegir la llegenda a http://www.cornudellaweb.com/siurana/llegendes.htm

D'aquesta llegenda ja en parla Manuel Milà i Fontanals en la seva obra Observaciones sobre la poesía popular, publicada al 1853 (pàg. 96, nota 11): "(...) y se muestra todavía la huella del casco del bruto y el sepulcro de la reina, que así se llama un grande ataud arribado á su antiquísima iglesia bizantina".

Seria aquesta la tomba? 

Aquest mateix topònim també el trobem al castell de Verdera, a prop de Port de la Selva (Alt Empordà), però en aquest cas no sabem que existeixi cap petjada. Segons la llegenda, la reina hauria agafat el cavall per sortir a socórrer el seu marit que estava a punt de perdre la batalla. Però ella va caure del cim on encara avui dia es conserven les restes del castell. Les nits sense lluna, la gent del poble deia que sentien els gemecs de la reina (Pla, 1946).

 

Referència de 1846

També en parla Antoni de Bofarull en la seva obra Hazanas y recuerdos de los catalanes (1846), a la pàgina 48.

Vegeu http://books.google.com/books?id=Rv9kXpnjXSYC&printsec=frontcover&hl=ca#...