La Roca Dalmaua

Dins d’un projecte educatiu del CEIP Vilademany d’Aiguaviva, l’any 2003 es va treballar una sèrie de materials folklòrics. Els nens i nenes de P-3 es varen inventar algunes llegendes i, com es diu textualment, es va fer “una representació d'una llegenda que fusiona dues llegendes del nostre poble:"la llegenda de la roca Dalmaua" i "la llegenda de les campanes enterrades d'Aiguaviva"” (extret de http://www.xtec.es/ceipvilademany/antic/llegenda.htm).

Sembla que la llegenda original només deia que “Hi havia un noi que estudiava al convent de Sant Domènec de Girona i cada cap de setmana anava a peu a Santa Coloma per veure la família. A mig camí, en una cruïlla, trobava una pedra plana, negra, que s’alçava més o menys un pam de terra. Aquella pedra, tan ben posada, semblava convidar a fer una parada. I això és el que feia, segons la tradició, aquest estudiant: s’hi asseia, desplegava el tovalló, preparava la vianda que portava i refeia les forces per emprendre la segona meitat del camí”. Aquesta anècdota no tindria rellevància si no fos la personalitat del protagonista: resulta que aquest estudiant caminador era el futur Sant Dalmau Moner, frare dominic i fill predilecte de Santa Coloma de Farners. (Extret de http://www.aiguaviva.info/municipi_aiguaviva/llocs_interes.htm).

El resultat d’aquesta invenció llegendària diu el següent:

Sant Dalmau Moner tot caminant de Girona a Santa Coloma de Farners s'asseu a esmorzar a la roca de Can Freser.
El Senyor Vilademany comunica a la gent del poble que arribaran els soldats francesos i, a canvi d'allotjar-los, els invitarà que netegin els seus jardins i els boscos de Can Freser. Després el Senyor Vilademany compra peix i se'n va.
La gent critica el Senyor Vilademany perquè malgasta aigua dutxant-se cada dia a casa i rentant la roba en un lloc especial quan ells ho han de fer al riu.
Entren un pare i el seu fill demanant a la gent sobre què estan parlant. El fill pregunta per qui són els soldats. En aquell moment s'acosten tres soldats que demanen on es troba el castell del Senyor Vilademany.
Els tres soldats arriben caminant al castell on els espera el Senyor Vilademany. Decideixen entre tots que amb una setmana en faran prou per netejar el bosc i els jardins del castell.
Durant dos dies tot va anar bé, però el que no sabia el Senyor Vilademany és que un dels tres soldats era dolent i que sempre que podia robava totes les monedes i joies del castell.
Mica en mica, aquest soldat anà amagant les pertinences del Senyor Vilademany a sota de la gran roca de Can Freser; aquella roca on cada dia s'asseia Sant Dalmau Moner.
El que no sabia aquest soldat és que sota la gran roca s'hi trobava un conducte d'aigua subterrani i que, sense adonar-se'n, l'estava tapant amb les joies i les monedes que havia robat.
La gent del poble es queixava constantment que no hi havia aigua enlloc.
Tot el poble va decidir fer una reunió per exposar el seu problema a l'alcalde i al Senyor Vilademany. En aquesta reunió acordaren que la causa de la falta d'aigua podia ser que feia molts dies que no plovia.
Mentre tothom estava amoïnat per la manca d'aigua, el Senyor Vilademany anava recompensant els seus soldats amb més joies i monedes per la feina realitzada. Ho donà al soldat dolent i aquest ho va amagar sota la roca de Can Freser.
Ara sí que els conductes estaven tapats del tot i l'aigua subterrània va formar un estany al poble veí.
Hi ha una segona reunió on tothom crida i protesta per la situació. L'alcalde intenta calmar els ànims i els diu que Sant Dalmau Moner vol comunicar-los una cosa.
Els diu que li faria molta il•lusió batejar la roca que des de petit ha vist cada dia i que li agradaria que rebés el nom de Roca Dalmaua.
Tots estan molt contents i l'ajuden a moure la roca per batejar-la. A sota hi troben totes les joies i les monedes del Senyor Vilademany, aquelles que el soldat dolent li ha anat robant.
Un cop la roca va estar buida començà a sortir aigua i va formar un nou riu: el Güell. Aquest va formar moltes fonts i aigua en abundància.
L'alcalde proposà la gent que el poble rebi el nom d'Aiguaviva i que el poble veí on s'hi formà l'estany es digui Estanyol.
La gent estava molt contenta i el Senyor Vilademany va anar repartint les seves pertinences per tot el poble.
Tothom estava tranquil fins que al cap d'uns dies...
Un nen es va amagar en veure que un soldat s'acostava a la Roca Dalmaua. Quan va veure que aquest buscava les joies va descobrir qui havia estat el lladre i ho va fer saber a tothom.
I aquesta història és tan veritat com que la llegenda s'ha acabat
.
(extret de http://www.xtec.net/centres/b7000032/parlem/llegenda/titolsllegenda.htm)

La pedra Dalmaua ja no existeix, però, segons hem llegit, situat a l’antiga carretera de Santa Coloma de Farners, entre Can Gori i Can Taranyina, s’hi troba el monument, realitzat per l’artista Issac d’Aiguaviva, dedicat a Sant Dalmau.
La tradició oral ha mantingut viva la història de la pedra Dalmaua. Tot i que ha estat soterrada durant prop de cent anys, les persones que l’han vista o n’han sentit parlar li tenen un gran afecte. És una pedra basàltica, que hi havia al camí que passa pel mig del bosc i que va del poble d’Aiguaviva a Can Fraser i a Can Parera, on el camí es bifurca per anar als dos masos.
 

Sobre sant Dalmau Moner, vegeu http://www.telefonica.net/web2/elangeldelaweb/dalmau.htm