Oratori de la Petja

Una mica més amunt de Claret, a llevant de la masia de la Petja i arran de cingle, es troba un estilitzat pedró amb una petita furnícula al costat que mira a muntanya. Al seu interior hi ha una rajola, amb una escena al·legòrica a la llegenda dels sants Celdoni i Ermenter (vegeu foto).

Segons la llegenda, els forats que hi ha a la pedra del cingle serien les petjades del cavall dels sants que van saltar d’una muntanya a l’altra mentre escapaven d’una persecució dels sarraïns. Més informació
Mirant cap a llevant, just a sobre la carena de l'altra banda de la vall (deixant el monestir de Cellers a enmig) hi ha un altre pedró de característiques força semblants, que se suposa que indicaria el lloc on va acabar el salt del cavall dels màrtirs (Cobero, 1982).
 
Sants Màrtirs
En el primer pedró es llegeix la data de 1761.
  
La tradició diu que els cossos sants reposen a la cripta de l'església de Sant Miquel de Cardona. La documentació històrica afirma que:
 

Algunas vezes en el año en tiempo, que ay tempestad de truenos, relampagos, y piedra quando tienen ya casi perdida la esperança de poder escapar della, acuden a los cuerpos santos desta manera, que vienen en procesion a su capilla todos los clérigos, que se hallan en la dicha Yglesia, y con sendas lumbres encendidas les suben sobre el altar mayor, y cantan un hymno con una antiphona, y despues los gozos de los mesmos Santos, y luego cesa la tempestad”.

 

Aquest document parla de fets del segle XVI, i afirma que “Algunas vezes oyen que se mueven los cuerpos dentro de la mesma arca, y es grande señal, que ha de cessar luego el mal tiempo”.




Domènec, Antonio Vicente: Historia general de los santos y varones. P. 19 v
 

 

Més...

I encara més informació