Petjades... Footprints... Empreintes... Huellas..., una geografia mítica poc estudiada

En un poema de Magí Morera i Galícia que duu per títol El Cavall de Sant Miquel es llegeix:

“A dalt de Sant Miquel s’es tan a prop del cel que boi no es veu la terra (...)
D’un núvol que duu el vent, el bes del sol ponent ne fa un cavall d’escuma
Que amb un fantàstic salt se’n va fins a Queralt... com si cerqués els comtes.
(...)
De tot aquell passat, tot just si n’ha quedat retalls d’una llegenda.”
“L’arcàngel Sant Miquel un jorn baixà del Cel sobre un cavall de plata.
(...)
Els moros, per tot lloc, el veien traient foc botant de cingle en cingle;
I es diu que, en fer un salt des de Monclà a Queralt, lliscà sobre una roca.
Encara al lluny se veu l’altivol pic on jeu l’antic castell a trossos,
I encara es veu el tall que el ferro del cavall deixà en la relliscada.
Tot lo demés s’ha fos: fins el cavall gloriós de Sant Miquel arcàngel”.

Algú en sap alguna cosa?  Qualsevol informació serà benvinguda.

Llegendari català triat per Carles Riba Bracons. Barcelona, Editorial Catalana SA, 1920.