Cartes divines

Pau Porcet (1788-1856) va ser un pagès de Sant Boi de Llobregat que va escriure un dietari amb molta informació de la seva vida i el seu context, que va ser editat per Jaume Codina l'any 1995 (1). El text conté una gran quantitat d'informació que serveix per entendre el funcionament de la cultura popular a inicis del segle XIX.

Una de les coses que m'ha cridat l'atenció d'aquest document és la referència que s'hi fa a dues cartes que varen baixar del cel i que Porcet va copiar en el seu dietari. Abans de passar a veure-les amb més deteniment, crec interessant exposar que la segona carta va arribar al seu poder l'any l'any 1811 i que la primera es refereix a uns fets que suposadament haurien tingut lloc el 1803; l'interès radica en què Porcet no les va transcriure fins a l'any 1817, quan una gran sequera duia de corcoll la pagesia del pla de Barcelona.

 

La primera era una “Còpia de la Divina carta que baixà del cel en Mans de un Sacerdot de la Yglésia de Snt Pere de Roma al tems que celebrava la Missa, al qual la Prenguè y la Presentà ha n’al Sumo Pontífice y aquest manà que la entragassen dita Carta a un hermità Sant que hivia en una hermita ha una Lleuga (sic) de Roma, y aquest Sant la Llegí y deya lo que se segueix:”

Aquesta carta se suposa que havia estat escrita per Jesús, que deia que si no fos per les súpliques de la seva mare i dels sants ja hauria castigat a tothom. A part d'això, el fill de déu donava algunes instruccions als fidels, com ara santificar les festes:

 

Y vos juro que si no guardeu las Festas Señaladas per la mia Santa Yglésia. Principalment los Diumenges, Manaré ha n’als Gossos més Rabiosos que vos Despedàcian y Reduïts en Cendra Patiereu grans saquedats.”

 

També convidava a fer penitència, a recordar-se dels morts “Y exorto que feu Limosnas –qui puguia- als Pobres”. “Y si no feu Penitència se obrirà la terra y vos dragarà en eternas y vivas Lamas”.

Finalment, la carta -en una lògica que encara funciona avui dia en el món d'internet-, assegurava:

 

Y si alguna Persona digués que aquesta Carta és treta ho Dictada per algun home y no per la Mà de Déu, serà Maleït en lo Cel y en la terra y serà desfet com la Soló ha agua. Y la Persona que la trasladarà del un Poble ha l’altre tindrà la Glòria y serà Benehit ab tota la sua família, y enlo dia del Judici seran Perdonats y Posats a la Mía dreta y Beuran la mia Cara agradapble. Y al que conserbarà y Publicarà aquesta Carta li Donarà lo do de la mia Glòria y los Deslliurarà, ha ella y ha la sua família, de tot contagi y mort Repentina. Y aquells que la Despreciaran y (sic) esprimentaran lo Rigor de la mia Justícia”.

 

La segona era una “Carta que se encontrà escrita, vinguda de part de Déu, en lo dia 25 de juliol del any 1811” que “És trobada miraculosament Prop del Lloch de las Bestidas y explicada per un Miñonet de Deu anys, dit Anton Àngels.”

També aquest cas comença parlant de què cal santificar els diumenges i no treballar si no és en obres de pietat; a més, després de l’ofici cal socórrer els necessitats. Com en l'anterior, es deia que si se seguien els consells de la carta les persones serien plenes de benediccions; cas contrari, “De l’altre part trindreu (sic) Pesta, Guerras, Fam y grans treballs.”

En aquest cas, es repeteix el funcionament en cadena de la divulgació de l'escrit:

 

Feu aquesta Lletra per vosaltres ab gran Devoció [y] donau còpia als que vos la Demànian. Hi los que no creuran en la Beritat de aquesta Lletra de la mia Mà, seran afligits. Los que la guardaran en sa Casa, sens que la Publiquian ha ningú, tindran treballs. Hi si la Publiquian y ne donan Còpia als que la Demànian, seran estimats hi encara que agüessin comès més Pecats que no ha estrellas en lo firmament, se li poden perdonar, ab tal que sían contrits de Cor de haver ofès ha Déu. Benabenturats los qui Pendran Còpia de aquesta mia Lletra y la Portaran en ells, que los Llam[p]s, trons ni Pesta entrarà en sa casa

 

Conec dos altres casos semblants de cartes d'aquest estil, que recullo en un treball de propera publicació i que algun dia exposaré en aquest web. Però com més en tinc, em sembla que més dubtes se'm generen. Aquí n'exposo uns quants:

 

  • Algú ha estudiat aquest tipus de literatura?

  • Qui hi havia al darrere, la cultura popular o l'església? O una altra opció?

  • Si és cert que no se li ha donat massa atenció, per quin motiu ha estat? Potser aquestes cartes anaven contra la moral dels primers folkloristes?

  • N'hi ha més exemples?

  • Es podria parlar del conjunt com d'un gènere literari o són quatre obres esparses?

 

En fi, com sempre, si se us acut alguna cosa, serà benvinguda.

 

1 - Codina, Jaume (ed.), 1995, Llibre de politiqueses i curiositats. Memòries de Pau Porcet (1788-1856), pagès de Sant Boi de Llobregat. Barcelona, PAM i Ajuntament de Sant Boi.