Conflicte per la manca de glaç a Vic, 1620

El 12 d'agost de 1620, el gel va estar a punt suposar un avalot popular. Aquell dia, el mostassaf, Joan Ribot, acudia al Consell de Vic a instància d'aquest i hi exposava

 

“(...) que esta nit passada [ha] tingut molta quexa de molts ciutadans per no trobarse glas en la present ciutat y com vehis que per so y [h]auria avalot feu diligencia de visitar les cases dels qui venen glas y trobant en casa den Casas traurer en los garafons que tenia per a donar a beure los quals tenia plens de glas tambe ne troba algun poch a casa de Rocha que digue era per los Sr. Bisbe quy sopam tan (?) y li guarda en aquell poch glas y que ell prengue en Casas a sis hores li digui que no tenia glas y apres a deus hores li troba los garrafons plens de glas li feu manament als demes no donas a beurer refrescat ab glas y semblant manement fou (...) no donassen a beurer en llurs casas refrescat ab glas y apres entengue lo Veguer avia manat a dit Casas donasse a beure refrescat ab glas a pena de 1 diner y cinch lliures (...)”

 

Pel que es desprèn del text, sobre aquest punt hi havia importants diferències entre el mostassaf i el veguer, de manera que el darrer hauria donat permís per comerciar de manera més o menys lliure amb el glaç. Després de parlar amb el bisbe, aquest va accedir a què fos el Consell qui decidís què s'havia de fer en aquest cas, però únicament en aquella ocasió, perquè com ja es deia en el text, el bisbe n’era un bon consumidor.

Si en voleu saber més, mireu aquí