Girona, on el riu gira

Segons una llegenda molt arrelada a Girona, l’emperador Carlemany, per acabar amb els àrabs, va clavar un cop d’espasa a la muntanya de Sant Julià que contenia l’aigua d’un immens llac que ocupava tota la Selva. A resultes del cop va aparèixer el que avui dia coneixem com el Congost de Sant Julià (al nord de Girona).
Segons diu la llegenda, això hauria derrotat els àrabs -inundant-los- i donat lloc a una sèrie d’aiguamolls que poc a poc varen ser dessecats. Per celebrar el fet, Carlemany va decidir fundar una ciutat al lloc on les aigües varen girar. Per això aquesta ciutat s’anomena Girona. Com que ens sembla que els estudiosos encara no s’han posat d’acord sobre si el nom deriva de pedra o de confluència de rius, nosaltres ens quedem amb l’explicació llegendària. Una explicació que no té cap rubor a explicar que el nom d’Amer deriva de l’amarga derrota que els exèrcits cristians, comandats per Carlemany, varen infringir a les hosts musulmanes (amer, en francès, vol dir amarg) (Vivó, 1989).