Origen del nom de Ripoll

Escut de RipollSegons els experts, el nom de Ripoll apareix documentat com Ripullo i Rivipolli al segle IX, topònim en el qual trobem aglutinat els mots llatins riu i pullus (pollancre, àlber) (Bofarull, 1991). Situada a l’encreuament de dos dels rius més importants de Catalunya -el Ter i el Freser- aquesta ciutat va ser construïda en un lloc ple d’arbres de ribera, com són els pollancres o els àlbers. I aquest tipus de vegetació va quedar fixada en el topònim que encara avui dia, tot i que n’haguem perdut la consciència, fem servir per identificar-la.
Ara bé, veritats científiques a part, l’etimologia popular és força més divertida i comprensible per a la gent que de llatí ni en sabia ni en sentia necessitat. Segons la versió popular, un any que ningú no recorda, una pagesa anava al mercat per vendre el seu aviram. Com que aquests animals li pesaven molt, va decidir fer tocar de peus a terra els animals de ploma. Els va deslligar de les potes i vinga som-hi! Els animalons es varen haver de resignar a fer el camí pels seus propis mitjans, però n’hi havia un que era més menut i sempre es quedava enrere. Per fer-lo caminar, la pagesa l’empenyia amb una canyeta que portava i li deia: “arri poll, arri poll”.

Al cap d’una estona, la senyora es va creuar amb un altre home, el qual, interessant-se pel seu estat, li demanà on anava. Però com que era sorda com una paretas delicatas (evidentment això no ho diu la llegenda!), sense sentir-lo va continuar: “arri poll”. L’home es va creure que deia que anava a Ripoll i repetint el nom als seus amics, finalment, es va acabar per donar aquest nom a la vila que encara creix entre el Ter i el Freser.

Més informació: http://www.ripoll.cat/municipi7_2.php