Records de Sant Miquel dels Sants

Avui dia agonitza en un espai que no sap ben bé què vol ser, però no massa dècades enrere havia de ser un mas important de la plana vigatana. Em refereixo a Mas Mitjà, situat a la parròquia de Santa Eugènia de Berga, però a tocar de Vic (aquí). Encara avui dia, al sud-oest de la casa, s'adivina el que havia estat l'oratori dedicat a sant Miquel dels Sants. L'he reconegut per aquesta foto publicada l'any 1925.

Pel que sembla -és una hipòtesi- l'oratori tancava un petit espai, potser d'un metre quadrat, on hi deuria haver un arç. Avui dia, just al davant, mig mort, un altre arç, que no apareix a la foto de 1925, sembla voler-nos recordar altres temps.

Diu la llegenda, resseguint en part el que es va escriure en el procés de beatificació de sant Miquel dels Sants (Miquel Argemir, 1591-1625), que el futur sant va passar una temporada en aquest mas.

Sembla que en la vida de sant Miquel hi ha dos episodis en què es vol retirar al Montseny. És en el segon que, passant per Espinzella, se li apareixen tres homes, que amb el pas del temps s'han identificat amb tres àngels, els quals el convencen de no anar a Sant Segimon sinó de fer vida a la ciutat. La penitència que vol fer, li expliquen pot canviar-se pel fet de dormir sobre uns serments de vinya i fent servir una pedra per coixí.

Després de donar-li aquest consell, els tres personatges varen marxar de la vista dels nois, fet que dugué un dels acompanyants de sant Miquel, i el mateix sant, a creure que es tractava d'àngels que li duien un missatge diví.

El cas és que, de retorn a Vic, on és castigat físicament pel seu mestre, Miquel decideix dormir en aquest llit tan especial, d'amagat de la seva família i de la persona que el cuidava. El mateix fa quan és acollit durant una curta temporada a Mas Mitjà.


Segons Antoni de San Geronymo, en una biografia que es va publicar amb posterioritat a 1778, Déu havia volgut manifestar l'aprovació que sentia per l'actitud del sant, i ho havia fet obrant alguns prodigis mitjançant la pedra que feia servir de coixí. A més a més de servir per curar malalties, els fragments que s'arrancaven d'aquesta pedra no la feien disminuir. Un altre prodigi era

 

“(...) que siendo aquel termino muy expuesto à nublados, por la immediacion del Monseñ, que los ocasiona muy tempuestuosos, y frequentes, nunca ha caído en aquella heredad piedra alguna; pues cuando amenaza tempestad, llevan allá con la debida veneracion la prodigiosa piedra, y en ella afianzan la defensa, y seguridad contra el inminente peligro.” (1)

De fet, sembla que els prodigis a què es fa referència ja havien sortit en la vida del sant composta per Antoni de Sant Jeroni alguns anys abans i en aquella mateixa època també en va parlar Luís de San Diego:

El segundo prodigio que se ha observado en esta piedra, es, que siendo aquellos pagos expuestos á tempestades, jamas ha caido piedra en la heredad de Mijá, donde estuvo hospedado Miguel, y donde ella se conservó muchos años hasta que sus poseedores la llevaron á su casa á la ciudad; pero volviéronla á llevar á la heredad, en el tiempo ocasionado á tempestades, para asegurarse, como se han asegurado de sus infaustos efectos.” (2)


De fet, del que no parlen els documents històrics és de l'arç que citava més amunt. Aquesta referència la vaig trobar en una pàgina web, on deia que Mas Mitjà “Té una capella dedicada a la Concepció, i un petit oratori on, segons la tradició, el sant, encara infant, es va rebolcar en les bardisses per vèncer les seves temptacions.


Sembla, però, que l'arç o bardissa on la tradició deia que s'havia rebolcat es trobava més aviat en un altre lloc, just a sota del Puig dels Jueus (aquí). Com a mínim així ho creu Josep Gros en el seu treball sobre sant Miquel, a qui la documentació històrica dóna la raó.


Aquesta bardissa, o arç, també va tenir molta anomenada, perquè diferents documents de finals del segle XVIII deien que encara es conservava “(...) con toda su lozania, y verdor, contribuyendo á su conservacion la devota solicitud del Dueño de aquella heredad, que lo es al presente el Noble Señor D. Ignacio Ramon de Sellès Regidor Decano de la Ciudad de Vique (...)” el qual se l'estimava tant com els fidels “(...) quienes suelen hallar en sus ojas (sic) el remedio de sus enfermedades, concediendoles Dios la salud por los grandes meritos de nuestro B. Miguel de los Santos”. (3)

La pista de la pedra de Mas Mitjà es perd en el temps. La darrera notícia que en tinc és de l'any 1862, l'any de la seva canonització, quan en una nota del traductor a una vida del sant es diu que encara es conservava a l'oratori del carrer de sant Hipòlit -avui carrer de sant Miquel dels Sants (4).

En canvi, la bardissa vigatana va donar lloc a un altre oratori en record de sant Miquel, el que es coneix com a Sant Miquel Xic, gràcies a l'impuls del propietari de la finca, Ignasi Ramon de Selles, regidor de la ciutat de Vic, el qual havia fet tancar l’indret perquè no es perdés la memòria del fet (5).


Més tard, es va pensar a construir l'oratori -l’obra d’Anselm Gonzaga (6) permet entendre que encara s'havia de construir, però que continuava tancat-. Malgrat que ara no disposo de la data exacta de creació de l'oratori, el que sí sabem és que al 1974 es va colocar una làpida en aquell lloc que recordava que sant Miquel s'havia rebolcat sobre les punxes sense arribar a sagnar (7).

 

 

 


Notes

 

1 - San Geronymo, Antonio de: Vida del beato Miguel de los santos, religioso profeso, y sacerdote del Irdem de Descalzos de la Santísima Trinidad Redempcion (sic) de cautivos, natural de la Ciudad de Vich en el Principado de Cathaluña. Barcelona, Imp. De B. Pla, SD.

 


2 - De San Diego, Luís: compendio de la vida del beato Fr. Miguel de los Santos, religioso de la descalcez del sagrado orden de la Santísima Trinidad, redencion de cautivos. Madrid, Oficina de Manuel Martin, 1779. P. 34.


3 - Reynés, Lorenzo: Resumen de la vida, virtudes, milagros, y preciosa Muerte del Beato Miguel Argemir en los calzados de los santos en los descalzos del Orden de la Santisima Trinidad. Mallorca, tallar, 1780. P. 17.


4 - Anselmo de San Luis Gonzaga: Vida de san Miguel de los Santos, del orden de Trinitarios Desc. Para la redencion de cautivos... Madrid, Barcelona i Vic, 1862. P. 38.


5 - “Para perpetua glogiosa memoria de una accion por todas sus circunstancias tan singular, se conserva la misma zarza en toda su lozania, y verdor; contribuyendo en mucha parte à su conservacion la devota solicitud del dueño de aquella heredad, que lo es al presente el Noble Señor Don Ignacio Ramon de Sellés, Regidor Decano de la Ciudad de Vich, quien (...) estima aquella zarza como un precioso thesoro: y por tal la aprecia tambien la comun devocion de los fieles, quienes suelen hallar en sus ojas el remedio de sus enfermedades, concediendoles Dios la salud por los méritos del Beato Miguel”. San Geronymo, Antonio de: Vida del beato Miguel de los santos, religioso profeso, y sacerdote del Irdem de Descalzos de la Santísima Trinidad Redempcion (sic) de cautivos, natural de la Ciudad de Vich en el Principado de Cathaluña. Barcelona, [posterior a 1778]. P. 28-29.


6 - Gonzaga, A. L.: Vida de San Miguel de los Santos de la orden de los trinitarios descalzos para la redencion de cautivos. Madrid i Barcelona, 1862. P. 184.


7 - “Encara en l'edat de la infantesa en aquest camp argemiria (sic), herencia de familia del seus pares que aleshores era vinya conreuada entre les punxes dels esbarzers del marge. Innocent hi llatzerava els membres del seu cos desnu que hi revolcava. No salido todavia de la edad infantil laceraba su cuerpo inocente revolcando sus desnudos miembros entre agudas cambroneras en este campo argemiriano propio de la casa paterna plantado a la sazon de viña”. Conmutación de corazon en Sevilla (1609-1611). Recuerdo de la colocacion de la lápida en el Oratorio de San Miguel Pequeño, en Can Coma Mala (Vich). 29-VIII-1974. ABEV, Sant Miquel dels Sants. Culte.

 


 


 


 

 

Visita a l'oratori

Avui he anat a Vic, a visitar l'oratori que es va fer en la casa natal de sant Miquel dels Sants.

Hi he pogut veure la pedra, i l'he fotografiada (tot i que està darrera d'una reixa i no es veu massa bé).

De tota manera, no hi ha cap inscripció en la pedra.

 

Inscripció en la pedra

Es diu que la pedra on reposava el cap té una inscripció que diu “In hoc saxo caput recolinans Michael à sanctis aseceta quinquennis. Dulce capebat sommum”.

[San Miguel de los Santos. Discurso biográfico leído por José Font y Manxarell abogado en el solemne acto de inaugurar en 7 de julio de 1890 la galería de vicenses ilustres. Vic, Imp. De Ramon Anglada, 1893. P. 10.]