El Canigó

Després de crear el món, Déu es dedicà a separar les aigües de la terra, però el dia en què això passava, al Creador se li va fer fosc quan es trobava al cim del Canigó. De manera que decidí deixar-ho per al dia següent. De clar, però, el lloc li semblà tan meravellós i tan ben fet que no pogué més que exclamar “Canigó”, que seria el precedent més reculat de l’actual kamako. D’aquí el seu nom que, com hem dit, es refereix a la joia davant d’aquell espectacle natural que acabava de crear.


Ara bé, com que Déu no va voler tocar res de tal com ho havia deixat, l’aigua i la terra varen restar barrejades: d’aquí que hi hagi tants llacs i estanyols pertot el massís del Canigó (Amades, 1997).

Més endavant parlarem d’un d’aquests llacs. Però ara ens volem entretenir en un altre punt. El Canigó ha estat considerat, fins i tot per alguns dels primers geògrafs, com el punt culminant del Pirineu. Aquesta afirmació no ens ha d’estranyar, si ens el mirem des de la plana del Rosselló, d’on semblar elevar-se fins a punxar el cel. Avui dia sabem que això no és cert i que només és un efecte de la visió, però durant molt temps el Canigó va ser el cim culminant del Pirineu i, fins i tot, del món. Per això s’entén que fos el primer lloc que va sortir a la superfície després del diluvi universal.

El cas és que la llegenda diu que quan el nivell d’aigua del diluvi universal va començar a baixar, el cim de Balaig va ser el primer que sobresortí de l’aigua. Allà dalt, el colomet enviat per Noè va collir la branqueta d’olivera per demostrar que hi havia terra eixuta. L’arca va anar a aturar-se a pocs metres d’aquest cim i la llegenda recorda que sota la congesta que hi ha al circ de Balaig encara es podria trobar l’anella on es va amarrar l’arca. I encara més, tota la barcassa, que a més es conservaria intacta per a un futur, que esperem allunyat, perquè els episodis diluvials semblen ser cíclics en la mitologia.

Si cíclics són les inundacions en algunes mitologies, els grans terrabastalls geològics sembla que també s’hagin fet expressament per castigar els comportaments humans que desagraden els déus. Això és el que va passar a Montserrat.