El Serpent de Collegats

Els fets geològics difícils d’explicar per a la cultura popular havien de ser explicats d’alguna manera. A més de creure’s el centre del món, la cultura popular també s’havia fet un món a la seva mida o a la de les seves fantasies. Aquest és el cas de la cova del Serpent.

Segons la llegenda, el camí que passa per davant de la cova era l’únic per on es podia passar el congost de Collegats, però no estava exempt de problemes, sobretot d’ençà que en aquesta cova hi vivia un serpent que tenia l’hàbit de menjar-se els viatgers que s’atrevien a passar-hi. Per acabar amb aquesta situació, un monjo del monestir de Sant Pere de les Maleses, que ja estava fart que l’animalot se li mengés tots els rucs, amb la càrrega de provisions inclosa, que anava a buscar al poble, va pensar quina una en faria. Rumia que rumiaràs, va decidir de carregar el seu ruc amb gran quantitat de pans, tots ells plens de ganivets. Evidentment, el serpent va morir rebentat.

Quan arribareu a la cavitat ja entendreu perquè aquesta llegenda s’ha fixat en aquest indret: a la part superior de la cova una forma erosiva que testimonia un cabal d’aigua molt inferior al que després vingué ha donat lloc a unes formes meandrifòrmiques que recorden la columna vertebral d’algun animal gros i allargat. Es clar que d’aquí només hi ha un pas a imaginar-se un serpent, un ésser molt típic dels bestiaris medievals, el símbol del mal en el jardí edènic...