El Puigmal

El Puigmal, al Ripollès, seria un gegant cobert de neu, o bé una divinitat adormida (Soler, 1998). Però la toponímia de la regió ha guardat aquest nom per al Pic del Gegant i el Pic de la Fossa del Gegant, sobre el circ de Carançà (Abélanet, 1999) i no per al pic del Puigmal.
Segons Amades (1958), el gegant Puigmal hauria ensenyat com fer el formatge als humans que fins llavors només sabien viure a partir del fruit de la cacera. El gegant els ensenyà aquesta nova indústria per evitar que la humanitat entrés en el seu territori, l’alta muntanya. Però un dia, un ramat de cérvols arribà al poblat i els caçaren. Aquest fet desencadenà una segona onada de caceres humanes que cada cop pujaven més amunt de la muntanya. Aquesta nova cacera duria els humans a enfilar-se al Puigmal i a matar-ne el gegant. El que la llegenda no diu és com fou que es convertí en muntanya.