Petjades... Footprints... Empreintes... Huellas..., una geografia mítica poc estudiada

Llegeixo en el llibre d'Antoni Simon Pagesos, capellas i industrials de la Marina de la Selva:

P. 215: "En lo any 1716 arechlaren que agéssem de pagar parsonal y catastro, del qual petxo nos ploràrem."

P. 227: Al 1775 hi va el bisbe de Girona de visita, "(...) y exposan-li la gran discòrdia que y abia entra la hobra de la Yglésia y lo popla sobres de aber posat los obrés diferens enpòsits, vulgo petxos, sens interbenció de ninguna persona (...)"

Segons sembla el nom d’aquesta muntanya vallesana deriva de far, un lloc elevat on s’encenien fogueres per fer senyals. Però la cultura popular ha identificat aquesta muntanya amb l’habitacle d’un gegant anomenat Fort Farell o també Gegant del Pi. Aquest darrer qualificatiu li ve del fet que acudí a deslliurar Barcelona del poder dels àrabs armat amb un gran pi que arrencà de socarrel. Com diu la cançó, el Gegant del Pi va vèncer el Gegant de la Ciutat de Barcelona.

S'explica que fa molts anys l'amo del castell, situat a dalt
de l'actual serra de Milany, de tant atret com se sentia pel poder i el
territori que abassegava, es resistia a abandonar aquesta vida. Per aquest
motiu, demanà als poders ocults que li fos conservada la vida tants anys com ell
volgués.

Segons la llegenda, en aquest lloc una allau de pedra i terra hauria arruïnat una ciutat o petit nucli rural que no havia acollit uns viatgers. Només una casa es va salvar del càstig perquè els seus estadants havien acollit els pobres. Es tracta del Cap del Pla o la masia de Sòbol (Bellmunt, 1993).

Tenim un exemple molt interessant d’etimologia popular en el cas de la riera del Tenes (Vallès Oriental). Segons Maria de Bell-lloc (1882), prop de Bigues hi havia les runes d’uns edificis que es deia que eren el que restava de la vila d’Atenes. Segons la llegenda, l’existència d’aquesta ciutat hauria donat nom a la riera de Tenes, però de fet ens adonarem que en realitat el procés va haver de funcionar a la inversa.